Vilallonga del Camp : un segle d'imatges (II) : 1901-2000



Vilallonga del Camp : Agrupació Cultural i Centre d'Estudis de Vilallonga del Camp, DL 2011
249 p. : il. ; 22 * 24 cm (El Codony, 5) 
Inclou fotografies de temes com l'escola, l'economia, la vida religiosa, temps de guerres, festes populars i un parell de fotos de grup plegades. Amb un sobre amb fotografies.

Apunts per a la història de Vilallonga del Camp: El Codony: 10 anys (1994-2003)



Valls : Cossetània, 2004
272 p (El Codony, 4) 
ISBN 84-96035-87-5

Amb motiu del desè aniversari de la revista El Codony, l'Agrupació Cultural i Centre d'Estudis de Vilallonga del Camp ha volgut editar els articles que s'han publicat al llarg d'aquests anys en la secció "Notícies del Codony". Són quaranta articles que mostren trossets de la nostra història i que per primera vegada es recopilen en un sol volum.

Vilallonga. Un segle d'imatges (I)



Valls : Cossetània, 2001
120 p. : il. ; 24 cm (El codony, 3) 
ISBN 84-95684-07-1

El tòpic diu: "Una imatge val més que mil paraules". En aquest volum de Vilallonga. Un segle d'imatges hem volgut plasmar una part de la vida del poble durant cent anys cedint la veu protagonista a les fotografies, que es complementen mútuament amb les paraules per intentar aproximar-nos a la història de Vilallonga durant el segle XX.En aquest primer volum trobem la transformació de l'espai on s'ha anat desenvolupant el poble, i l'apartat dedicat als grups que, organitzats o no, han contribuït decisivament a fer-nos com som.

L'Església parroquial de Sant Martí de Vilallonga del Camp / Anna Isabel Serra i Masdéu
Serra i Masdéu, Anna Isabel


Valls : Cossetània, 1998
280 p. : il. ; 24 cm (El codony, 2) 
ISBN 84-89890-11-0

L'església parroquial de Sant Martí de Vilallonga del Camp és una de les poques obres arquitectòniques catalanes que corresponen a un cànon purament academicista. Sant Martí va edificar-se seguint els paràmetres estètics impulsats i presidits per la madrilenya Academia de Bellas Artes de San Fernando. José Miguel de Toraya va ser l'autor dels plànols; la resta -és a dir, la tècnica constructiva, l'organització en el treball, l'aplicació d'uns coneixements arquitectònics centenaris- va venir de la mà dels mestres de cases del camp de Tarragona, que encara estaven condicionats per la retòrica, la plàstica i el llenguatge barrocs. A Vilallonga, però, s'hi va unir el saber fer arquitectònic tradicional i la moda academicista, entre altres, i hi fou creat un dels edificis més bells i extraordinaris del Camp.